APUNT 01

El caràcter masclista de l’agressió a Eva Blanco passa desapercebut en vídeos de La Sexta i Telecinco

Fitxa tècnica:

La Sexta 9/10/2015 – Minut: 23:36; durada: 2:31; Enllaç 1

Telecinco 10/10/2015 – Minut: 12:26; durada 2:20; Enllaç 2

Mitjà: La Sexta i Telecinco

Resum: Empresonament del presumpte assassí d’Eva Blanco

Un vídeo informatiu de La Sexta sobre l’assassinat d’Eva Blanco el 1997 omet que la noia havia estat violada. La notícia posa el focus en quant es va trigar a identificar el presumpte agressor a través de proves d’ADN -sense explicar-ne la procedència-, com es va efectuar la detenció, les seves dades personals, on vivia i el país on va néixer.
A Telecinco, una peça de les notícies del cap de setmana, que dura un parell de minuts, en el punt 1:11 gira al voltant del les condicions d’empresonament de l’arrestat, i es diu escaridament que «al detingut se li imputen tres delictes: assassinat, violació i retenció il·legal» i poc després s’esmenta que les mostres d’ADN procedeixen de restes de semen.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 02

La llarga investigació i detalls secundaris sobre el cas d’Eva Blanco difuminen el component sexual del crim en un vídeo de 5 minuts d’Antena 3

 Fitxa tècnica: A3TV-Noticias 1 – 2/10/15; minut 17′; durada 5′- enllaç al vídeo

La guàrdia civil és la protagonista de la peça dedicada a relatar la investigació i detenció de l’assassí d’Eva Blanco. El vídeo fa èmfasi en la perseverança policial i en detalls morbosos del crim: 19 punyalades al cap, coll i esquena, i que el cos va ser trobat a una cuneta. Tot i que en el minut 1:30, d’una informació de 5 minuts, esmenta que el detingut està acusat de violació i assassinat, el component sexual del crim queda relegat a una posició secundària.

La notícia de la detenció posa un accent comprensible, després de 18 anys, en l’esforç policial sostingut, la col·laboració dels veïns en la investigació i en els nous mitjans tecnològics la universitat de Santiago de Compostel·la per identificar l’individu a través de l’ADN. No obstant, tot això sumat a la repetició del nombre de ganivetades, del lloc on va aparèixer el cadàver i la inclusió d’anècdotes dels investigadors, tot plegat minimitza el fet que es va tractar d’una agressió sexual.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 03

Una notícia sobre l’aprovació del ‘Plan contra la Trata de Personas con fines de explotación sexual’ usa imatges de les afectades i no dels proxenetes

Fitxa tècnica: TVE-Telediario 21h – 18/09/15; minut 32:34′; durada 1,12′- enllaç

La notícia sobre l’aprovació del Pla contra la Tracta de Persones amb finalitats d’explotació sexual emesa a TVE el passat 18/09/2015 està eminentment il·lustrada amb vídeo de dones detingudes i identificades per la policia en batudes, de tal manera que, en primer lloc, posa el focus en elles i no en els proxenetes. I, en segon lloc, difondre la seva imatge les posa en perill perquè facilita que les màfies les identifiquen i puguin prendre mesures contra elles amb la intenció que no aportin dades que ajudarien a perseguir els responsables.

A més, la peça inclou també imatges de prostitutes a carrers i carreteres sense indicar si són víctimes de tracta amb finalitats d’explotació sexual cosa que afavoreix la confusió entre prostitució forçada i no forçada

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 04

A un vídeo de Cuatro sobre assassinats masclistes, li falta explicar el motiu pel qual hi ha dones que no denuncien el maltracte

Fitxa tècnica: Cuatro, Noticias 20h – 6/10/15; minut 20:36; durada 2,34′- enllaç

La informació sobre l’assassinat de quatre dones a llocs diferents de l’Estat (Erandio, Veniel, Vigo y Palencia), que va ser emesa el 6 d’octubre a Noticias 20horas de Cuatro, diu que una d’elles no havia denunciat el maltracte del marit i que una altra si que havia denunciat, però mai havia arribat a declarar contra ell. En cap dels dos casos, però, no hi afegeix una explicació dels motius pels quals hi ha dones que no ho fan.

És important que les dones sàpiguen que tant denunciar com declarar contra l’atacant són elements que les poden ajudar contra el maltracte i per això és pertinent esmentar-los. Tanmateix, explicitar que no ho van fer fa recaure sobre elles part de la responsabilitat dels fets si no s’expliquen les causes que poden haver impedit que denunciés o denunciessin.

L’entorn social de la dona, l’estat de vulnerabilitat que es troba arran del maltracte, la dificultat d’aconseguir un ordre d’allunyament efectiva, la por d’ella de tornar a ser agredida, i el tracte no especialitzat que reben a institucions com la policia, l’advocacia i la judicatura per la manca de formació i recursos, són factors que entorpeixen la decisió de tirar endavant un procés legal.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 05

Bons elements en la cobertura d’un feminicidi, malgrat que reveli  la identitat de l’assassinada i sigui poc sensible amb el dolor de la família

Fitxa tècnica: TVE-Telediario 21h – 23/10/15; minut 34:08′; durada 1,06′- enllaç

La informació a TVE sobre un home de 36 anys que va matar la seva dona a Tenerife té un enfocament força apropiat. Primerament, posa el focus en la responsabilitat de l’agressor. Segonament, no el tracta com un homicidi indeterminat, sinó que evidencia el caire masclista del crim. I, tercerament, explica que el feminicidi va tenir lloc després que ella denunciés dues vegades les agressions i que el jutge li denegués assistència psicològica i protecció.

La contextualització es fa través de la intervenció d’una font experta del Fórum contra la Violencia de Género de Tenerife, que demana «responsabilitats per un assassinat masclista que s’hauria pogut evitar».

No obstant, la peça dóna dades personals irrellevants de l’assassinada, com el nom de pila, i inclou les següents declaracions del pare: «Fa dies va donar-li unes patades aquí abaix [assenyala un lloc proper] i als nens va dir-los que es quedarien sense pare i mare». El testimoni del pare, que acaba plorant, aporta informació sobre el masclisme del crim, però emfatitza el dramatisme d’un fet ja prou dolorós com per fer recordar i patir tot el procés de nou a l’entorn familiar.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 06

Violència emmarcada com a masclista, però sense dir per què no ha funcionat l’ordre d’allunyament

Fitxa tècnica: A3tv – 8/11/15 – Minut 13’11” – Durada: 1’50” – Enllaç

La informació emesa per Antena 3 sobre l’assassinat d’una dona i la seva mare a Llíria, València, l’emmarca dins els 44 casos de violència masclista comptabilitzats durant 2015 fins el moment de l’emissió. Mostrar-ne el context global permet que no es considerin fets aïllats com un simple succés, o atribuïbles a altres causes. Tot i així, en un pla més concret, el vídeo menciona que hi havia un ordre d’allunyament en vigor però no diu per què va ser ineficient.

Els testimonis que apareixen durant la peça aporten una declaració confusa i dues de superficials. Un familiar lamenta que si la víctima hagués tingut una polsera o un mòbil, tot allò no hauria passat, però tot i que s’intueix que el mòbil hauria servit per avisar, la menció de la polsera no és prou clara sense explicar que podria ser un dispositiu per fer efectiva l’ordre d’allunyament. També podia ajudar en la comprensió del vídeo una font experta -ja fos professional o acadèmica- que valorés l’ús de les polseres i expliqués els motius per la qual l’ordre d’allunyament no va ser efectiva.

Una veïna diu que comprava a la parada del mercat de la víctima i un veí que el fill està sota custòdia policial. Ambdues declaracions resulten supèrflues.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 07

Adequat abordatge del desmantellament d’una màfia de tracta de dones per a l’explotació sexual

Fitxa tècnica: TV3, Telenotícies nit- 9/11/2015; minut 34:08′, durada 1‘ 06’-enllaç.

L’abordatge informatiu del desmantellament d’una màfia de tracta de dones amb finalitats d’explotació sexual a la Jonquera és prou apropiat.

En primer lloc, no deixa veure les cares de les prostitutes que apareixen a la gravació d’una batuda policial ni les de les que apareixen durant tota la notícia i, per tant, protegeix la seva identitat. En segon lloc, la notícia utilitza diverses fonts expertes: per exemple, Antonio Navarro, de la Policia Nacional, que explica per què és tan difícil denunciar els proxenetes de les màfies de tracta. En tercer lloc, la peça aborda la prostitució i la tracta sense simplificar, més enllà de la visió policial i judicial, a partir del testimoni de dues organitzacions especialitzades que tenen postures diferents sobre el tema: l’associació Genera i la fundació APIP-ACAM.

En el pla del vocabulari, la peça parla de ‘tràfic de dones amb finalitats d’explotació sexual’ enlloc d’anomenar-ho ‘tracta’. El terme el ‘tràfic de persones’(‘smuggling’ en anglès) és més apropiat per descriure l’ajuda a creuar fronteres il·legalment, mentre que la ‘tracta’ (‘trafficking’) es pot donar dins d’un mateix territori i les persones explotades poden ser ciutadanes del mateix estat.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 08

La Sexta mostra a supervivents de violència masclista com a actores no passives

Fitxa tècnica: La Sexta, Noticias 20h – 6/11/15; minut 26:20; durada 1,38 – enllaç

El dia abans de la Marxa Estatal contra les Violències Masclistes del passat 7 de novembre, La Sexta va dedicar una peça a la vaga de fam de 9 dones del col·lectiu gallec Ve-La Luz, que l’encerta en tres aspectes: mostra dones que han sobreviscut a la violència de gènere, anuncia una manifestació que hi haurà l’endemà i denuncia retallades en polítiques d’igualtat.
La peça de La Sexta Noticias té la virtut de visibilitzar i donar veu a dones supervivents com a agents socials i no com a víctimes passives. A més, explicita reivindicacions del moviment feminista i en anunciar la manifestació de l’endemà i el seu objectiu (demanar un pacte d’Estat contra la violència de gènere), contribueix a la participació.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 09

Detallada cobertura de la marxa estatal contra les violències masclistes que milloraria amb la inclusió de fonts que contrasten les declaracions oficials

Fitxa tècnica: TVE, Telediario 15h., minut 1’40 i 4,12, durada 4‘ 06’’, enllaç.

L’informatiu de migdia de TVE del 7 de novembre fa una cobertura detallada de la marxa a Madrid per una acció urgent de l’Estat davant les violències masclistes.

En primer lloc, la peça les aborda com “la més greu vulneració dels drets humans que viu la nostra societat” i ajuda a comprendre’n l’impacte. La notícia explica que les 200 organitzacions convocants reclamen que “la violència de gènere sigui una qüestió d’Estat i que es reformi la llei de 2004 perquè s’incloguin totes les formes de violència contra les dones”. Després, detalla les reivindicacions amb el testimoni de diverses dones. En segon lloc, és remarcable que les fonts d’informació no són aleatòries sinó dones expertes. El Manual de Urgencia sobre el Tratamiento Informativo de la Violencia contra las Mujeres de 2002, ja estimava que les fonts expertes són les més fiables.

La peça acaba amb les declaracions d’Andrea Levy, vicesecretària de programes i estudis del Partit Popular, que assegura que “no ha existit cap retallada” en els pressupostos de violència de gènere, “sinó tot el contrari”. La seva és la darrera de les intervencions i, per tant, tendeix a operar com a conclusió. Així, és apropiat donar veu al Govern espanyol, però el vídeo seria més complet si es contrastés amb fonts especialitzades que la contradiuen.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 10

Una informació de Cuatro sobre corrupció és poc respectuosa amb les treballadores sexuals

Fitxa tècnica: Cuatro,Noticias 20h – 18/09/15; minut13:09-14:27 durada 1’20” – enllaç

La cadena televisiva Cuatro emet una notícia on es difon l’enregistrament d’una conversa en què l’exsecretària de Francisco Correa -processat per corrupció en la trama Gürtel- explica a una empleada de l’ajuntament de Boadilla, que el seu cap rebia visites de polítics i li encarregava serveis sexuals: «A ver… necesito chicas altas, rubias, que sean putas, muy putas…».
El vídeo presenta a Correa com a corrupte i masclista, però ho fa de forma poc respectuosa amb les treballadores sexuals que ordenava contractar per segellar els negocis.

Els regals o favors que Correa fes als polítics corruptes són rellevants. En particular, ho és que pagués serveis sexuals, però això no legitima que la forma degradant amb què ell ho demana passi a l’espectador sense fer-ne cap comentari crític.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 11

A Telecinco, un vídeo amb tints d’islamofòbia de gènere

Fitxa tècnica: Telecinco, Informativos fin de semana, 21h – 12/12/15; minut 21:20; durada 1′ 47” – enllaç

L’informatiu de cap de setmana de Telecinco del 12 de desembre va cobrir la detenció a Fuerteventura d’una jove acusada de col·laborar amb l’autoproclamat Estat Islàmic. La informació, que se centra en un primer moment en l’arrest de la dona i que ningú sospités de la seva conducta, adopta implícitament un to islamofòbic de gènere perquè vincula l’extremisme religiós amb l’ús de l’hijab.
La relació s’estableix a través de les declaracions d’una companya d’institut: “Parecía una chica normal. La cosa es que después empezó a cambiar, se puso el velo y se apartaba un poco más de la gente”.
L’associació del vel amb el fonamentalisme, sense matisar i sense explicació suplementària, genera la sospita sobre el conjunt de les dones musulmanes que usen vel.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 12

Antena 3 difón la nova legislació que inclou els fills com a víctimes de violència de gènere

Fitxa tècnica: Antena3tv, Noticias 2 – 30/11/15; minut 31:20; durada 2′ 12” – enllaç

Els fills i filles de dones maltractades es comptabilitzaran a partir d’ara com a víctimes de violència masclista. Antena 3 se’n fa ressó i inclou un petit reportatge dins el telenotícies amb un relat de supervivència d’una mare i una filla. La Fundació Atresmedia i la Fundació Mutua Madrilenya col·laboren per crear càpsules sota el títol “Tolerancia 0, contra el maltrato, la fuerza de todos”, que queden enllaçades a la web. La pàgina inclou vídeos sobre campanyes institucionals, estadístiques o recursos informàtics contra la violència.
“Estuve 8 años amenazada de muerte y puedo decir que soy una de las supervivientes y no una de las asesinadas”. La peça és positiva perquè dóna visibilitat a una persona que se’n va sortir i refer la seva vida. El seguiment de casos similars és dificultós i, per tant, poc freqüent, però com el d’aquest vídeo, altre casos identificats permeten fer-ne un seguiment posterior per consolidar la percepció que hi ha alternatives.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 13

Notícia en positiu sobre la reconstrucció genital femenina tot i que no apareixen associacions de les comunitats afectades

Fitxa tècnica: TV3, Telenotícies nit, 22 de novembre de 2015, minut 01’57-2’20, 18’05- 21’ 50. Durada 4’08’’ – enllaç

La peça sobre la incorporació de l’operació de reconstrucció del clítoris a la sanitat pública catalana amb l’Hospital Clínic de Barcelona com a centre de referència fa un abordatge en positiu d’aquesta manifestació de la violència masclista.
La notícia considera l’experiència de les dones que han viscut la mutilació i posterior reconstrucció del clítoris com a font de primera importància, ja que es documenta en el testimoni de la Janke, una noia que la va viure al seu país d’orígen, abans de migrar a Catalunya.
A més, informa sobre la recuperació de la MGF amb dades i testimonis personals i especialitzats, com la ginecòloga María José Serrano de l’Hospital Clínic de Barcelona o el doctor Francisco Carmona, cap de Ginecologia del Clinic.
També dóna importància a la prevenció. Segons Rosa Negre, cap de l’Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos d’Esquadra, sovint les alertes per evitar la intervenció venen “de les pròpies famílies” i de “les pròpies mares”. Com a corroboració, hauria estat adient comptar també amb el testimoni d’entitats de les comunitats afectades, com Equis (Equip de Sensibilització contra la MGF), l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes a Catalunya (ADDIS) i l’ Asociación de Mujeres Antimutilación de Gambia, que durant els darrers 30 anys han sensibilitzat les comunitats sobre els efectes negatius de la MGF per aconseguir la seva substitució com a rite de pas a la pubertat i la seva eradicació gradual.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 14

Mal ús de l’expressió ‘atac de gelosia’ a una informació de Telecinco

Fitxa tècnica: Telecinco, Informativos Noche, min 15:07–15:53 duració 0’46” – enllaç

Una notícia de la cadena Telecinco cobreix el cas d’un home que va assassinar al company de la seva exparella. En l’explicació el vídeo diu: «Y en Logroño ha sido un hombre el que en un ataque de celos ha matado a otro hombre». La peça va precedida d’una altra informació sobre quatre crims qualificats com a masclistes i, per tant, permetria deduir que la mort de l’home també ho seria. Però no és ben bé així.

En primer lloc, perquè en la presentació de conjunt l’informatiu parla de quatre crims masclistes, tots ells detallats després, i no de cinc, de manera que no hi compta com a tal l’assassinat de l’home. L’exclusió va en la mateixa línia restrictiva que la Ley Orgánica 1/2004 de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género que només reconeix en l’article 1 els assassinats de dones en el marc de parella i no les agressions que es donen fora de relacions sexo-afectives o sobre persones amb altres gèneres.

No comptar-lo com a crim masclista i dir que ha estat a causa d’un ‘atac de gelosia’ fa entendre que una cosa no té a veure amb l’altre.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 15

Informació descurosa sobre avortaments forçats a les FARC

Fitxa tècnica: TVE, 13 de desembre de 2015, durada 1’20” – enllaç

Una breu peça de TVE  parla de la detenció a Madrid de ‘El enfermero’, un excombatent de les FARC acusat de practicar més de 500 avortaments forçats a guerrilleres. Tant la redactora com la portaveu de la Policia Nacional es fan ressò només d’imputacions que procedeixen de la fiscalia i la policia colombianes, via Interpol, i dels suposats fets transcorreguts entre els anys 1998 i 2000. Fins i tot, resulta evident la manca de certesa de les dades en el fragment en què la veu en off fa servir un condicional: «’El enfermero’ habría sido responsable entre 1998 y 2000 de más de 500 abortos forzados practicados a 150 guerrilleras…». Encara que entri dins del possible, la informació no explica el sorprenent salt entre 150 dones i 500 avortaments forçats i difereix de la informació facilitada en altres mitjans espanyols on es parla d’entre 150 i 500 avortaments i d’altres colombians on sí diuen que els avortaments podrien arribar a 500 i que 150 tenen ja un “capítol judicial a la fiscalia”.
La totalització de les asseveracions i la falta de rigor i de proves que les sustentin van en detriment de la denúncia d’aquest tipus de violència contra les dones.
El vídeo no compta amb el testimoni de cap de les víctimes, ni d’altres exguerrilleres que poguessin parlar des de la seva experiència, ni tan sols d’especialistes i/o entitats que treballin el conflicte colombià tant des del propi país com a l’estranger.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 16

Externalització del masclisme en la informació sobre els atacs de Colonia

Fitxa tècnica: Antena3tv, 8 de gener de 2016, durada 1’10” – enllaç

La notícia difosa per Antena 3 que fa el seguiment dels incidents (robatoris i agressions sexuals) de Colònia la nit de cap d’any, gira al voltant de la procedència dels identificats com a sospitosos. Diu que dels 31, 18 eren sol·licitants d’asil. Afegeix que la major part d’ells provenien del Nord d’Àfrica, Marroc i Algèria, i altres de Síria i Iraq. És a dir, el vídeo, per una part, etnifica el masclisme i, per l’altra, l’externalitza en centrar-se en l’origen estranger dels presumptes agressors.

La peça deriva d’una doble notícia anterior. El silenciament a Alemanya de les agressions atribuït a un excés de ‘correcció política’ per evitar dir que entre els agressors hi havia persones d’origen àrab o nord-africà. I, en segon lloc, del fet mateix que entre els acusats hi hagués immigrants, amb especial atenció a refugiats o demandants d’asil. Un factor d’extrema actualitat arran de l’arribada a Alemanya dels que fugen de les guerres.

Posteriorment, el factor noticiós del silenciament es difumina en la premsa espanyola i el focus de l’agressió masclista queda concentrat en l’origen extern o ètnic dels agressors. En esmentar-la, la procedència ètnica adquireix un rol com a causa de l’acció sexista.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 17

TV3: una defensa de la protecció de menors en casos de violència masclista, sense una conclusió clara

Fitxa tècnica: Tv3, 25/11/2015, Telenotícies nit, minut 02:23-02:49; 25:40-28:15. Durada 4’08’’ – enllaç

La informació de TV3 explica amb claredat el patiment dels i les menors fills de pares processats o condemnats per exercir violència contra les seves mares, als qui la Justícia manté el règim de visites. No obstant, no ofereix una conclusió diàfana en què es prioritzi la protecció de les criatures per sobre del manteniment del vincle patern tant quan no volen veure el pare com quan hi ha risc per a elles.
La notícia documenta els impactes negatius de les decisions judicials amb diversos testimonis. Dues dones van denunciar violència masclista, i el jutjat va mantenir el règim de visites amb el pare, tot i la negativa explícita dels nens a veure’l. Una d’elles va obtenir un ordre d’allunyament del maltractador, un clar indici que estava en un risc extrem, i en va demanar un altre per al seu fill, però el jutjat la hi va denegar. Les mares relaten el terror i el patiment profund que això va produir en les criatures.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 18

Visibilització de l’assetjament de carrer com a violència masclista en un vídeo de La Sexta

Fitxa tècnica: La Sexta, Noticias 2, 7 de febrer de 2016. Durada 1’45’’ – enllaç

Un reportatge de La Sexta Noticias, breu però complet, realitza una crítica del concepte de “floreta” i el presenta com una forma de violència masclista que, per desgràcia, acostuma a estar normalitzada i invisibilitzada.

La peça parteix del vídeo d’un experiment sobre l’assetjament de carrer realitzat a Nova York el 2014 i recolzat pel moviment Hollaback, que es complementa amb valoracions de diverses fonts feministes.

El testimoni d’Alicia Murillo posa l’accent en l’assetjament de carrer com a forma de “marcar territori” i, per tant, de reforçar una clara desigualtat de poder entre homes i dones, que les situa a elles en una posició de major vulnerabilitat i que coarta la seva llibertat de moviment, ús i accés a l’espai públic.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 19

Cuatro dóna credibilitat a la filla i la mare en un cas d’abús però no desmunta la síndrome d’alienació parental (SAP)
Fitxa tècnica: Cuatro, Noticias 20h, 4 d’abril de 2016. Durada 1’02’’ – enllaç

El vídeo gira al voltant de Susana Guerrero, una mare a la qual el jutge li  ha retirat la custòdia perquè ha impedit que el pare -condemnat per abusos sexuals i maltractaments contra ella- visités la filla. En el raonament del jutge subjau la creença en la suposada SAP-Síndrome d’Alienació Parental (desordre psicopatològic pel qual un nen o nena rebutjaria a un dels seus progenitors, alienat per l’altre progenitor).
De la SAP no existeix evidencia científica. Però el vídeo en estar centrat només en el cas, no permet veure que es tracta d’una pràctica implícita, inapropiada i estesa, en els raonaments judicials.
La mare, recolzada per l’organització Custodia en Positivo, no va respectar el règim de visites perquè sospitava que el pare també abusava sexualment de la filla. A més, hi ha l’informe del pediatre que així ho apunta. Malgrat que el pare està sent investigat per abusos a la nena, la jutge no dóna credibilitat al testimoni de la mare, estima que va manipular a la filla i li retira la custòdia a la mare i li dóna completa al pare.

No obstant, de fet, el vídeo atorga la raó a la mare: “Susana aportó al juzgado informes como este en el que un pediatra relata que la niña también sufre abusos”. Tanmateix, li hagués servit el “Informe del grupo de trabajo de investigación sobre la infancia víctima de la violencia de género” del Observatorio Estatal contra la Violencia de Género, que assegura que “els menors gairebé mai menteixen quan s’han decidit a explicar-ho”.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 20

Dos de cada tres maltractadors que completen la teràpia canvien substancialment a l’hora de relacionar-se amb la parella
Fitxa tècnica: Absència I.

La teràpia per maltractadors és una de les mesures encaminades a combatre la violència masclista que té una minsa presència als informatius diaris. Els serveis municipals o els centres d’atenció a homes estimen, amb xifres variables però sempre positives, que la teràpia serveix per reduir la reincidència i també per facilitar la reinserció.

Hi desfan les excuses de les conductes agressives. Exploren els cicles de violència que viuen i posen en qüestió el seu concepte de masculinitat. Molts maltractadors accepten que hi ha un problema, però no s’ho consideren -«jo no estic en aquest cas»- i els cal un procés de responsabilització.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 21

La Sexta critica el tractament mediàtic masclista sobre els feminicidis de María José Coni i Marina Menegazzo a Equador

Fitxa tècnica: La Sexta Noticias – 4/3/16; durada 1′ 06″ – enllaç

María José Coni i Marina Menegazzo eren dues joves argentines que van ser assassinades al febrer de 2016 a la localitat de Montañita (Equador) mentre viatjaven per Amèrica Llatina. La informació de La Sexta Noticias, més enllà de la simple exposició dels fets, destaca per diverses raons: per la personalització de les víctimes, per difondre la mobilització i el rebuig social i per fer una ferma crítica a la cobertura d’alguns mitjans llatinoamericans.

La notícia subratlla la crítica als mitjans que van culpabilitzar de la seva pròpia mort a María José Coni i Marina Menegazzo per viatjar “soles”, és a dir, sense companyia masculina.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 22

El suïcidi d’un menor trans a causa de l’assetjament escolar en una peça poc més que incidental

Fitxa tècnica: TVE, Telediario Noche – 27/12/15; durada 32″ – enllaç

Prop de 200.000 alumnes de secundària LGTB estan en risc d’exclusió, violència i fins i tot suïcidi.

El vídeo de TVE sobre la concentració silenciosa després del suïcidi d’Alan, un noi trans de 17 anys de Rubí que patia una forta depressió arran de l’assetjament escolar, diu que les famílies de menors trans, reclamen «protecció» i «ajuda» de l’administració, però no en dóna cap mena d’especificació.

Tampoc aporta dades per dimensionar la relació entre el bullying homofòbic i transfòbic en relació amb els suïcidis d’adolescents lesbianes, gais, bisexuals, transgènere (persones que no s’identifiquen amb el sexe o la identitat de gènere assignats en néixer) i transexuals (persones que han fet una transició cap al gènere desitjat amb cirurgia).

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 23

Ciberassetjament dissimulat i expertes ignorades en una peça de TVE

Fitxa tècnica: TVE, Telediario 21h – 18/1/16. Minut 38:14, durada 1’ 31” – enllaç

El Telediario de TVE va informar al gener de 2016 sobre el cas d’un home que havia estat condemnat a dos anys de presó per espiar l’ex parella amb una aplicació que havia instal·lat a l’smartphone d’ella sense que hi hagués consentiment. La peça, però, només identifica l’acció com un «delicte de descobriment i revelació de secrets» i no pas com a assetjament, com una forma de domini i control sobre la dona, tot i que la sentència judicial inclou un ordre d’allunyament.

A més d’utilitzar fonts exclusivament masculines, tots els testimonis reforcen l’enfocament de la sentència judicial i desfiguren el delicte allunyant-lo del ciberassetjament.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 24

Elogis irreflexius a Alejandro Sanz per intervenir contra una agressió masclista en un concert

Fitxa tècnica: TVE, Telediario – 22/2/16. Durada 1’05” – enllaç

Alejandro Sanz va ser lloat a gairebé totes les cadenes televisives i a les xarxes socials perquè havia interromput l’actuació per aturar un home que agredia a una dona entre les primeres fileres. Els elogis, però, no van tenir en compte la forma paternalista de la seva intervenció ni el models estereotipats de les relacions entre dona i home que reprodueix a les seves cançons.

Després de la interrupció, Sanz va explicar-se: “No soporto que se pegue a nadie, y menos a una mujer”. L’expressió és ambigua. Encara que per una part, és una al·legat contra la violència masclista, per una altra, conté una concepció sobreprotectora en la qual les dones han de ser defensades per la seva feblesa. L’acotació “y menos a una mujer” ho fa palès.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 25

Absències II/ Dones i nenes refugiades afronten agressions i explotació sexual en la ruta cap a Europa

Segon apunt de la sèrie Absències: temes que apareixen poc o res en els noticiers televisius.

Més del 55% de les persones refugiades que arriben a Europa són dones, nenes i nens. Una avaluació conjunta de l’ Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), el Fons de Població de la ONU (UNFPA) i la Comissió de Refugiades documenta que moltes d’elles han patit diferents formes de violència masclista als països d’origen, al llarg de la ruta cap a la Unió Europea (UE) o al propi territori europeu.

En la fugida de països en conflicte com Síria o Iraq per demanar asil a la Unió Europea (UE) han viscut maltractaments físics i psicològics, tocaments, assalts, assetjament, violacions, matrimoni precoç i forçat, i peticions de sexe a canvi d’abaratir el cost del seu viatge o per aconseguir menjar o roba als centres de recepció (sexe transaccional).

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 26

Efecte narcotitzant en un vídeo de Telecinco sobre un crim masclista

Fitxa tècnica: Telecinco, Informativo Noche, 22/02/2016; minut 20:45, durada 2′ 07” – enllaç

La  notícia s’inicia amb la frase “Y este que estan viendo es el último caso de violencia de género en nuestro país”. Tal com assenyala  l’estudi “Representación de la violencia de género en los informativos de la televisión” amb aquest tipus d’afirmacions es posa l’èmfasi en una mena de rànquing estadístic, que fa recompte  cada cop que hi ha una nova mort, i alerta de l’efecte narcotitzant que pot produir en una part de l’audiència.

Alternativament, és preferible una contextualització rigorosa que expliqui elements que donin als fets una dimensió ja sigui social, històrica, política, psicològica o mèdica al fenomen de la violència.

En positiu, el vídeo posa l’accent, no en la víctima, sinó en l’agressor:  “un hombre de 41 años ha asesinado de un disparo a su expareja”.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 27

Cuatro no atorga dimensió social a l’al·legació de legítima defensa d’una dona que va matar al marit maltractador

Fitxa tècnica: Cuatro, Noticias 15h, 1 de febrer de 2016. Durada 1’08” – enllaç

La informació de Cuatro empatitza amb Jacqueline Sauvage, la dona que va disparar al seu home després de 47 anys de maltracte i va ser condemnada a 10 anys de presó. Ella, però, va sortir abans de complir-la per un indult aconseguit gràcies a 400.000 firmes i la pressió social. No obstant ni el jutge en la condemna, ni el president en l’indult, van tenir en compte l’eximent per legítima defensa.

Al vídeo de Cuatro, tot i que ho esmenta, li passa per alt que l’aplicació del dret penal en aquests casos té un biaix que discrimina les dones quan descarta la legítima defensa perquè, argumenta que l’acte de resposta a l’agressió -el crim que comet la dona- no és immediat. No té en compte que les dones no solen trobar-se amb capacitat física de respondre als atacs de forma immediata, sinó que tendeixen  a fer-ho en un moment en què estimin que la seva actuació serà efectiva.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 28

Mitigació del masclisme i estigmatització d’una malaltia mental en una informació sobre el feminicidi comès per un mosso d’esquadra

Fitxa tècnica: TV3, Telenotícies Vespre. 15 d’abril de 2016. Durada 1’31”– enllaç

El vídeo sobre el mosso d’esquadra que va matar l’exparella a Sant Feliu de Llobregat gira al voltant de la baixa per trastorn bipolar del policia i del desconeixement que en tenien els superiors. Implícitament s’entén que si ho haguessin sabut, s’hauria impedit el crim que va cometre amb l’arma reglamentària perquè se li hauria retirat abans.

Tal com s’expressa, el masclisme de l’agressió, encara que pressuposat, es veu mitigat per la preeminència de la problemàtica al voltant de l’arma del feminicidi i el pes atorgat a la malaltia mental com a factor causal.

El vídeo no compta amb la informació que va donar La Vanguardia, (datada el 16/04/2016), segons la qual, ell l’assetjava des que ella es va separar i arran d’això ella mateixa ho havia explicat a un conegut que també era mosso d’esquadra, qui, al seu torn ho va fet arribar als seus superiors.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 29

Telecinco prioritza el rebuig social i institucional en una peça que també menciona la prevenció des de la infància

Fitxa tècnica: Telecinco. Informativos fin de semana. Minut: 16’55’’. Durada: 2’36’’ – enllaç

Una manifestació a Badalona inicia un vídeo sobre el feminicidi del 15 de juny. L’alcaldessa, Dolors Sabater, diu: “Un rechazo contundente, una rabia, y unas ganas de seguir trabajando, con firmeza”. La presentadora remarca que s’ha decretat dos dies de dol, s’ha proposat una condemna institucional en contra dels fets, i que la cap municipal ha suspès la seva pròpia agenda tot i estar en campanya electoral. A més, en la locució es fa referència a la dona assassinada com a “una veïna”, fet que la vincula a la comunitat i allunya l’assassinat de ser un succés aïllat, sinó una “cosa de tots”.

Malgrat que la informació que aporten unes veïnes és irrellevant i que es mostra innecessàriament el domicili on vivia la parella, unes altres declaracions donen una visió que generalment està absent.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 30

Hi ha “perxa” per parlar sobre prevenció de la violència masclista 

¿Què poden fer els mitjans , especialment la televisió, per donar visibilitat a les activitats en matèria de prevenció de la violència masclista més enllà de la denúncia i de la difusió del telèfon 016? ¿On són els “ganxos” que permeten introduir als informatius peces singulars sobre processos de prevenció i educació en igualtat?

Aquest va ser un dels primers temes debatuts a les Jornades Internacionals ORIGEN: “Mitjans i violències masclistes en la parella heterosexual” i ara de vacances i amb les festes populars que proliferen arreu, hi ha diverses accions que permeten abordar la prevenció i la sensibilització en matèria de violència.

Les agressions sexistes i la violència sexual tenen lloc sovint en entorns festius. No és un succés exclusiu de Sanfermines i, és per això, que molts barris i municipis han establert protocols i activitats per conscienciar la ciutadania als espais d’oci.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 31

La visió islamòfoba predomina en un vídeo de TV3 sobre moda a França, hijabs i burkinis

L’abordatge, en una peça de TV3, de la controvèrsia arran del llançament de línies de roba per a dones musulmanes per part de grans marques privilegia la posició islamòfoba del govern francès i d’un corrent feminista.

El vídeo transmet favorablement la posició del govern francès contrària a empreses de moda, ja que dóna per bo que ho fa perquè “la república es basa en principis d’igualtat i laïcitat”, que són valors polítics positius.

Les paraules de la ministra de Famílies mantenen que fer servir el vel o el nou vestit de bany és un atac a les llibertats i els drets de les dones.

Per contrarestar aquesta visió no es recullen testimonis de dones musulmanes, sinó que s’utilitza una argumentació mercantilista, ja que s’explica que les marques al·leguen com a justificant la demanda del mercat.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 32

La revolta de les famoses contra la pressió estètica protagonitza una notícia de La Sexta

L’anomenat moviment #NoMakeUp que recorre des de fa mesos les xarxes socials és notícia a La Sexta. La peça visibilitza les accions de diverses artistes com Alicia Keys, Jennifer Lopez, Sharon Stone, Gwyneth Paltrow o Adriana Lima que s’han sumat al cibermoviment contra les imposicions estètiques i que han aparegut en els seus perfils a la xarxa amb la cara rentada per reivindicar la bellesa natural i sense artificis.

Després d’aparèixer sense maquillatge a la final de la Champions League, Alicia Keys va dir: “Vaig començar, més que mai, a semblar un camaleó. Es renta el cervell de les dones perquè sentim que necessitem estar primes, sexys, desitjables o perfectes”. La cita de la reconeguda cantant explica de manera senzilla el que suposa la pressió estètica, una forma de violència simbòlica contra les dones.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 33

Detalls escabrosos innecessaris en el relat sobre una violació als sanfermines

Fitxa tècnica: La Sexta, Telenotícies Vespre, 14/07/2016, Durada 1:34- enllaç

L’abordatge de les agressions sexuals a les festivitats de Sanfermín, realitzada per la cadena La Sexta, menciona detalls escabrosos i superflus d’una violació comesa a una jove la primera nit de les festes.

“Una vez dentro me rodearon los cuatro y me tiraron al suelo, en esa posición me quitaron el sujetador y me quitaron los botones del pantalón”. Són elements del ‘com periodístic’ només anecdòtics i no essencials, innecessaris, que tenen efectes negatius.

Doctores, psicòlogues i personal d’atenció a dones agredides, han constatat que les reconstruccions escabroses  [per exemple, també: “Intenté escaparme pero no pude, me taparon la boca para que no gritara”], revictimitzen les dones en fer-les reviure el dolor que han patit i de retruc a totes les que han viscut algun episodi de violència.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 34

Gossos ensinistrats: una proposta més de protecció per les dones (Antena 3)

Fitxa tècnica: Antena 3, Noticias 2, 25/04/2016, Durada 1:48- enllaç

Els gossos ensinistrats són una eina innovadora de protecció per a les dones amenaçades d’un nou maltractament físic. Tot i així, poques se’n beneficien. La peça d’Antena 3 en parla de 17 que se les considera “víctimes d’alt risc” i que han passat un test i 240 hores de preparació fins a aconseguir-ho. El vídeo publicita l’experiència, però no entra en els detalls sobre les vies de finançament, ni si és un servei públic o privat. L’accés a la nova forma de protecció queda sota la incògnita del seu cost real.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 35

Torna el “crim passional”

Fitxa tècnica: Antena 3 Noticias 2, minut: 23:48; durada 1′ 32”- enllaç

La peça analitzada on es parla de l’assassinat d’una família a l’agost de 2016 comença amb la frase “El crimen de Pioz, en Guadalajara, tuvo un móvil pasional”. Antena 3 no ha estat l’únic mitjà que ha emprat el terme –també ho han fet d’altres com El Confidencial, Libertad Digital, El Español, 20 minutos, La Vanguardia, ABC o Cuatro, per exemple, entre una llarga llista-.
Partir del vocabulari d’una desafortunada nota oficial -tal com es dedueix de la informació- i vincular conceptes com passió i obsessió, amb violència i assassinat, té efectes exculpatoris perquè per a un cert públic ve a dir que ho ha fet per un amor incontrolable, per molt que per a altres vulgui dir ‘crim masclista’.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 36

Difusió acrítica del relat exculpatori d’un dels presumptes violadors de sanfermines sense contrastar ni contextualitzar

Fitxa tècnica: La Sexta Noticias 22/10/2016, durada 1′ 20”- enllaç

La reproducció del relat exculpatori d’un dels cinc presumptes violadors d’una noia durant els passats sanfermines, José Ángel Prenda, que tant ell com la resta d’empresonats van mantenir davant el jutjat núm. 4 de Pamplona, no aporta informació nova i difon asseveracions que neguen la versió de la dona agredida sense contrastar-les, és a dir, acríticament.

La peça analitzada recull diversos fragments de la carta que ell escriu des de la presó a la dona, on li reclama acabar amb “el patiment immerescut de cinc famílies […] completament destrossades per una mentida” que, segons ell, va dir “per sortir del pas”.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 37

La Sexta potencia una mirada global i profunda del feminicidi

Fitxa tècnica: La Sexta Noticias 22/10/2016, durada 1′ 30”- enllaç

La Sexta aprofita les manifestacions del moviment feminista a Amèrica Llatina, després de la violació i assassinat de Lucía Pérez a Mar del Plata el passat mes d’octubre, per parlar de la necessitat d’ampliar la mirada sobre el concepte de violència masclista a Espanya i anar a l’arrel de les causes.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 38

Una campanya de prevenció del masclisme entre joves el redueix a formes extremes i antigues

Fitxa tècnica: Fundació Balia, 13/10/2016, durada 0′ 35”- enllaç

Un vídeo de la Fundació Balia dirigit a adults que presuntament han d’educar a menors contra la violència de gènere, desvirtua la realitat del masclisme perque mostra com a exemple la conducta d’un home masclista, arquetípic, ranci i antiquat.

Ell li diu a una nena: «¿Sabes lo que dicen en mi pueblo? La mujer de la cocina a la cama y por el camino a hostias».

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 39

Vídeo sobre ciberassetjament a menors hipersexualitzat i sense explicació preventiva del modus operandi

Fitxa tècnica: Informativos Telecinco  Sociedad, 25/09/2016, durada 1′ 25”- enllaç

La peça de Telecinco sobre la detenció i l’alliberament amb càrrecs d’un home que assetjava noies menors per Internet i els demanava fotografies despullades recorre a imatges hipersexualitzades i relata el fet sense explicar prou el modus operandi del ciberassetjador, de manera que fos més útil per evitar nous casos.

Accedeix a l’apunt complet en pdf

APUNT 40

Imatges doloroses i reiterades d’una agressió i culpabilització parcial de la víctima a Antena3 Televisió

Fitxa tècnica: Antena 3, 25/11/2016, durada 5′ 25”- enllaç

Antena 3 exemplifica la cruesa dels maltractaments amb unes imatges explícites, doloroses i repetides d’una pallissa a una dona. La televisió dedica una peça extensa (5’30’’) sobre el dia internacional contra la violència de gènere, en què, a més, responsabilitza les dones agredides que no denuncien de mal educar els fills en la tolerància del maltracte.

Accedeix a l’apunt complet en pdf